Va nèixer a Barcelona l'agost del 1942 en una família benestant , el seu pare era el l'advocat franquista Carlos Trías Bertrán.

Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona però va continuar els seus estudis a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Després, va ser professor ajudant i al doctorar-se va exercir de professor de filosofia a la Universitat de Barcelona. Des del 1992 era catedràtic d'història de les idees a la Universitat Pompeu Fabra.

Va rebre el Premi Internacional Friedrich Nietzsche, considerat el premi Nobel dels filòsofs.

La seva primera obra, va ser 'La filosofía y su sombra'

El 1986 Trías va obtenir la càtedra l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, i va estar en aquesta universitat fins  el 1992.

El pensament d'Eugenio Trías va travessar les escales de l'estructuralisme heterodox de Michel Foucault, el marxisme i la filosofia de Nietzsche, fins que va trobar un pensament i un llenguatge propis, que va resumir en el concepte "filosofia del límit'. L'estètica i la filosofia de la religió són els dos àmbits principals de la filosofia de Trías, encara que es va desplegar també en els camps de l'ètica i la reflexió històrica i política.

Finalment al 2005 li van diagnosticar cáncer de pulmó i al 2013 va morir a l’edat dels 70 anys. Estava considerat com un dels pensadors espanyols mes rellevants de les darreres dècades.