Definicions del ésser humà

Podem definir l’esser humà des de punts de vista molt diferents, tot i així, sempre estaran condicionats per característiques molt semblants.

En primer lloc, tenint en compte el sentit més biològic i científic,  l’home pertany ala subespècie dels Homo sapiens sapiens molt propers als simis i als orangutans africans.

L’home és, en essència, un tema que ha donat lloc a una de les preguntes més essencials de la filosofia, Què és l’home?,  estudiat per l’antropologia filosòfica.

Al llarg de la història molts filòsofs s’han esforçat per elaborar la definició més adient per l’ésser humà, tot i que tots parteixen de la definició clàssica d’home com a animal racional.

Per a Plató, el home està format per l’ànima, i aquesta guia el cos i domina sobre ell,  l’ànima és per tant, allò que dona vida a lo material. En canvi Aristòtil creu que l’anima és l’essència de l’home, però que s’uneix al cos  com la forma s’uneix a al matèria.

Més tard, un cop passat el naturalisme i l’humanisme, Descartes divideix l’home en el cos material i el pensament(raó). I és aquesta capacitat de pensar que creu que ens defineix com a ésser humà, per això es coneix la seva famosa frase de “Pienso, luego existo”.

Kant, creu que l’home pertany a dos mons diferents: el mon fenomènic i el mon noümènic. El noümen es tot allò que només es pot comprendre amb la raó, es tracta de un conjunt de idees, i   per això diem qe l’home és moral, autònom i lliure de prendre decisions. En canvi, el fenomen és la realitat tal com la percebem , el que fa l’home estudi de l’antropologia. Els plantejaments de l'antropologia filosofica moderna coincideixen amb aquesta idea del doble aspecte de l'home,, tot i que J.G Herder troba una íntima fusió entre la sensibilitat i la racionalitat humana.