El realisme

Una de les principals preguntes que es planteja la filosofia és si existeix la realitat com a tal , i si existeix, com podem determinar què és real i què no? Per respondre a això alguns filòsofs han creat teories diverses, enfocades des de diferents punts de vista.

Una d’aquestes teories és l’idealisme la qual diu que la realitat existeix però només a dins de la consciència del subjecte. Dit en altres paraules, podem parlar de algo real o que existeix si hi ha alguna persona que, mitjançant la seva consciència, es planteja o pensa en això. El subjecte pot arribar a construir un objecte mitjançant aquestes dades que el pensament proporciona. Per tant, el idealisme ens dóna a entendre que cada consciència construeix el món. Borges i Berkeley són uns fidels defensors a aquesta teoria. Anomenem solipsisme a una branca del idealisme molt extrema, que creu que res no existeix fora de la ment.

La segona teoria és el realisme idealista, diu que la realitat pot existir independentment del subjecte. La realitat es troba en una altra dimensió no material a la qual només s’hi pot arribar actuant racionalment. El filòsof Plató defensava una branca del realisme idealista anomenada dualisme platònic. Segons Plató hi ha una realitat perfecte formada per les idees, i una còpia imperfecte que correspon a l’univers material.

L’ultima però no menys important teoria sobre el realisme és el materialisme. Aquesta teoria es basa en què les coses percebudes pels sentits són el que semblen ser, és a dir, la realitat és tot allò que percebem amb els sentits tal i com se’ns mostra. El materialisme sosté , bàsicament, que tot lo material és la realitat. Hobbes, i Marx són un clar exemple de materialistes.



A continuació annexo una pàgina web on s’explica amb més profunditat mitjançant mapes mentals aquest tema: http://www.slideshare.net/aestela/el-realismo-1263592