Al-Kindi va néixer i es va criar a Kufa al segle IX dC.
Aquest va ser sens dubte el millor lloc on es podia haver educat, per què Kufa
era el centre de la cultura i aprenentatge àrab en aquells temps.
El seu pare va ser governador de Kufa, després d’haver-ho
estat el seu avi. Eren descendents de la tribu Reial Kindah que s’havia
originat al sud d’Aràbia i que havia tingut una gran influencia als segles V i
VI, però que havia perdut la seva prominència. Tot i així, els seus descendents
continuaven ocupant llocs destacats de la cort en els temps de Al-Kindi.
Va acabar els seus estudis a Bagdad, on va cridar
l’atenció del califa al-Ma’mun per la seva erudició. Al-Ma’mun va fundar una
acadèmia anomenada Casa de la Saviesa, on obres científiques i filosòfiques gregues
eren traduïdes. Al-Kindi va treballar allà traduint principalment manuscrits
científics, que després passaven a formar part d’una gran biblioteca.
Al-Ma’mun va morir i va ser succeït per altres califes,
amb els quals Al-Kindi no es portava tan bé, es diu que per opinions religioses
o rivalitats internes. Per culpa dels germans Banu Musa, el califa va manar
fer-li una pallissa a Al-Kindi, i li va donar la seva biblioteca als germans.
Va ser conegut principalment com a filòsof, però també
era matemàtic i científic. La seva gent el considerava el primer filòsof de
pura sang aràbiga “únic entre els seus contemporanis en el coneixement de
científics antics, abraçant la lògica, la filosofia, la geometria, les
matemàtiques, la música i l’astrologia”.
Ell considerava que la recerca de la filosofia era
perfectament compatible amb l’Islam ortodox, del qual era devot.
Aristòteles, Plató, Porfiri i Procle van ser les seves
majors influències gregues. Va escriure obres sobre aritmètica (nombres indis,
l’harmonia dels nombres, línies i multiplicació amb nombres, quantitats
relatives, la mesura del temps i la proporció, procediments numèrics), i també
sobre el temps i l’espai, els quals considerava finits. En geometria va tractar
la teoria dels paral·lels, investigant la possibilitat d’exhibir línies sobre
el pla que no eren ni paral·leles ni secants, i també va fer estudis sobre l’òptica.
Al-Kindi deia:
“es bo que recordem allò que els antics van dir, i ens
esforcem per aprofundir i arribar més lluny en tots aquells temes on no van
dir-ho tot”.
Julia Sáez Calabuig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada