El realisme

Una de les principals preguntes que es planteja la filosofia és si existeix la realitat com a tal , i si existeix, com podem determinar què és real i què no? Per respondre a això alguns filòsofs han creat teories diverses, enfocades des de diferents punts de vista.

Una d’aquestes teories és l’idealisme la qual diu que la realitat existeix però només a dins de la consciència del subjecte. Dit en altres paraules, podem parlar de algo real o que existeix si hi ha alguna persona que, mitjançant la seva consciència, es planteja o pensa en això. El subjecte pot arribar a construir un objecte mitjançant aquestes dades que el pensament proporciona. Per tant, el idealisme ens dóna a entendre que cada consciència construeix el món. Borges i Berkeley són uns fidels defensors a aquesta teoria. Anomenem solipsisme a una branca del idealisme molt extrema, que creu que res no existeix fora de la ment.

La segona teoria és el realisme idealista, diu que la realitat pot existir independentment del subjecte. La realitat es troba en una altra dimensió no material a la qual només s’hi pot arribar actuant racionalment. El filòsof Plató defensava una branca del realisme idealista anomenada dualisme platònic. Segons Plató hi ha una realitat perfecte formada per les idees, i una còpia imperfecte que correspon a l’univers material.

L’ultima però no menys important teoria sobre el realisme és el materialisme. Aquesta teoria es basa en què les coses percebudes pels sentits són el que semblen ser, és a dir, la realitat és tot allò que percebem amb els sentits tal i com se’ns mostra. El materialisme sosté , bàsicament, que tot lo material és la realitat. Hobbes, i Marx són un clar exemple de materialistes.



A continuació annexo una pàgina web on s’explica amb més profunditat mitjançant mapes mentals aquest tema: http://www.slideshare.net/aestela/el-realismo-1263592

La política actual: En què s'ha convertit la política d'avui?

EL CAS BÁRCENAS:

 http://www.rtve.es/noticias/20130225/claves-del-caso-barcenas-sobresueldos/604147.shtml

En el link anterior he adjuntat una noticia publicada a la web de radio televisió espanyola en el qual es fa un resum de tota la trama de corrupció del PP i de Luis Bárcenas. Aquesta notícia serveix per exemplificar la falta de la funció política del govern actual a Espanya que, per desgràcia, és present en molts altres països. Com podem observar la política actual està en decadència per la multitud de casos de corrupció que violen les funcions principals de l'estat i malmeten els valors i els pilars ètics sobre els quals se sosté la política actual. L'estat espanyol és un estat democràtic representatiu en el qual cedim part de la nostra llibertat com a ciutadans al govern perquè siguem governats per mantenir l'ordre públic i el benestar social. Com a ciutadans  d'aquest país tots gaudim d'una sèrie de drets civils i polítics inalienables i prioritari. 

La noticia que s'explica en l'article anterior mostra com el govern actual preten afavorir uns sectors pel pròpi interès d'un partit; el PP, en lloc d'intentar buscar un benefici comú a tots els ciutadans (a més a més, l'estat no té la jurisdicció per pendre decisions amb conseqüències globals obviant l'opinió i el dret d'expressió de cada ciutadà). Això ens demostra la falta de moral actual ja que, mentre les xifres d'atur i risc financer van augmentant, aquests polítics es permeten emportar milions d'euros provinents de finançament públic (destinats al govern com a cesió de llibertats per la recerca de la millora social). Aquesta falta de valors també es pot observar en el fet de que, encara que s'estigui produint una injustícia social que manca de legitimitat moral, té legitimitat legal i, per tant, el propi govern està permetent aquests casos de corrupció. I perquè no es pot variar la llei si la sobirania de l'estat recau sobre el poble? doncs perquè l'estat s'està separant de la societat civil que no se sent ben representada. L'estat es nega a variar unes lleis que són injustes i que afavoreixen a unes minories i per tant està adoptant actituds absolutistes (per exemple en aquest cas, no es vol canviar la llei de finançaments de partits que permet fer donatius anònims als partits polítics i, per tant, permet que s'ingressi diner negre al govern i afavoreix els casos de corrupció). Enfront aquestes actituds absolutistes la població intenta executar el seu propi dret de resistència per limitar el poder del pròpi estat, però aquest dret també es veu violat degut a la represió en les manifestacions, propostes d'enquestes populars etc. 

Podem concloure que la politica cada cop s´allunya més del que hauria de ser el seu objectiu i que per tant haurà de ser de nou el poble el que d´alguna manera recondueixi la situació i reinventi de nou la politica. Però, com podrà el poble imposar-se al govern per crear un de nou?

ORGANIGRAMES DE LES TEORIES CONTRACTUALISTES

Les teories contractualistes són aquelles que expliquen un origen social i de caràcer convencional de la creació de l'estat que es regula a partir d'un pacte entre els governants i els governats. Com a tal aquesta institució és dinàmica ja que és una institució del poble pel poble i sempre intentarà afavorir a tots els ciutadans i al bé comú de la societat. Tot i això hi han diverses teories desenvolupades al llarg de la història que intenten legitimitzar la creació de l'estat i la seva funció segons diversos punts de vistes. Seguidament podeu trobar els organigrames d'algunes de les teories contractualistes més importants amb les seves caracteristiques que les definèixen. Aquestes teories estan ordenades segons el seu punt de vista de la seva opinió sobre la necessitat del contracte social i de l'estat (de major necessitat a menor necessitat)

Diferents visions de la política

La visió política segons Aristòtil.

Aristòtil va dir que el ésser humà és un animal polític, segons ell la família i el poble cobreixen les necessitats vitals inferiors com menjar, l’educació dels fills , el matrimoni, etc. Però només l’Estat és capaç d’organitzar la comunitat humana.

Aristòtil menciona tres maneres de governar:

-Monarquia: que significa que només hi ha un cap d’estat, per que aquesta manera de governar funcioni s’ha d’evitar que evolucioni cap a la tirania.

-Aristocràcia: quan hi ha un grup major o menor de caps d’Estat, s’ha de procurar no caure en una oligarquia( successió passa a un grup sense les qualitats ètiques i de direcció necessàries).

-Democràcia: govern de la multitud

 La visió política segons Jean-Jacques Rousseau.

Rousseau a través del seu contracte social va crear una nova política, basada en la voluntat general i en el poble. Exposa que la única manera de governar és mitjançant la República, on tot el poble legisli independentment de la forma de govern, ja sigui monarquia o aristocràcia no ha de afectar a la legitimitat de l’Estat.