Frase del
filòsof humanista, psicoanalista i psicòleg social d'origen judeo-alemany Erich
Fromm:
"La
realitat és relativa, depenent de amb quina lent la miris."
Aquesta imatge permet il·lustrar les diferents formes de percebre la
realitat, com les persones amb les seves semblances i diferencies poden conèixer
i entendre un món completament diferent als demés. La fotografia evoca a la perfecció
el sentit físic de la realitat fenomènica, en el que cadascú perceb i veu una
realitat diferent i única segons les seves percepcions i sentits (la imatge de
fons està diferent enfocada que no pas la de les ulleres), però, perquè no anar
una mica més enllà? Aquesta realitat també pot divergir entre les persones
segons les seves arrels, experiències, coneixements... cadascú la pot
interpretar i sentir d'una manera diferent segons els sentiments que li
desperti, per tant, vivim tots en un mateix món diferent?
Tot i això, quina raó ens pot fer afirmar que la realitat que percebem és
real, és a dir, si tota la nostra interpretació de la realitat està regulada i
filtrada pels sentits i la ment, existeix una realitat fora de l’àmbit
interpersonal? No podem aportar proves irrefutables de l’existència de la
realitat material ja que el mateix fet d'intentar conèixer-la ja la varia
(degut a l'abstracció) i ens porta a interpretacions i valoracions personals, i
per extensió, a una realitat única de la persona. No sabem si és viable entendre
la realitat des de un punt de vista materialista ja que, per exemple, les
teories atomistes de Demòcrit estan basades en coneixements racionals i no
reals, per tant, és gairebé impossible descriure un objecte material si no pots
conèixer ni afirmar l'arkhe i l’existència d'aquest.
Aleshores, entrem en una visió una mica escèptica de la vida ja que no sabem si la realitat existeix i, a més a més, cadascú la coneix d'una manera diferent . Cal afegir que la realitat és dinàmica i, per tant, ni ajuntant tots els coneixements de la realitat s'esgoten les possibilitats d'aquesta. Finalment el fet de comunicar els coneixements de la realitat tampoc és viable degut a que el lleguatge ens limita les possibilitats d'expressió i tothom farà una nova interpretació de la realitat que es comunica segons el seu propi filtre.
Per concloure, vull expressar que m'identifico amb les idees idealistes de I. Kant (idealisme transcendental)
i G.W.F Hegel (idealisme absolut) ja que defenso que cada persona te una
realitat relativa segons el subjecte que la coneix però no podem negar la seva
existència noümènica o material, ja que tothom la pot conèixer i variar segons
el seu punt de vista (la realitat es pot interpretar com la base a partir del
qual cada persona crea el seu món). Tot i això els coneixements que tenim d'una
realitat passen a ser propis d'aquesta i, per tant, reals per a la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada