En el sentit estricte i formal de la paraula
veritat la podem definir com la
correspondència entre un enunciat i els fets,
per tant, diem que un enunciat és cert si descriu els fets tal i com són, i
que és fals si ho fa erròniament . Però què passa si profunditzem més? La
veritat és realment un fenomen subjectiu, dependent al subjecte que la enuncia.
Amb això vull dir que no podem saber amb
certesa què es veritat i què no, i que
cada persona té al cap idees diferents. La veritat variarà segons la persona
que la dicta, els coneixements que té sobre un tema determinat o segons la seva
visió subjectiva i absolutament personal
sobre el tema en qüestió. Això vol dir que no podem saber què és veritat i què
no ho és, també, sent més radicals, ens podem arribar a plantejar si realment
existeix la veritat, trencant tos els esquemes i els pensaments de la
civilització contemporània. Aquí és on entra en joc la filosofia, que tractarà
de desfer aquestes qüestions.
L'objectiu del coneixement és obtenir resultats veritables. Però, com que determinar el què és la veritat és difícil, ja que el que és vertader per a uns pot ser fals pels altres, cal considerar a partir de quina teoria estem parlant sobre la veritat.
ResponEliminaHi ha diferents teories:
•Teoria de la correspondència: Existeix una relació amb el que jo penso i amb el que és en realitat.
El filòsof Ludwig Wittgenstein va dir:
‘Nosaltres ens fem figures dels fets. Per conèixer si la figura és certa o falsa hem de comparar-la amb la realitat’.
•Teoria de la coherència: Es dona quan la primera frase es contradiu a la segona, un enunciat no pot ser vertader si es contradiu.
A = B
B = C
A = C
•Teoria pragmàtica de la veritat: Segons William James, el nostre cervell busca solució als problemes donant per vàlides les possibles respostes obtingudes, per tant podem dir que la veritat és provisional. El que avui és veritat demà no ho serà. Amb aquesta explicació farè referència a aquesta cita:
‘Les idees no són verdaderes ni falses, són o no són útils’.
-William James-.
•Teoria consensual: La emunah hebrea es troba a la base d'aquesta teoria. Remet a la confiança. Per exemple quan anem al metge, hem de creure en els seus coneixements. Creiem que és veritat el que volem creure.
Amb aquestes teories em comprovat que la veritat te més d’un punt de vista.
També cal destacar que al nostre concepte de veritat, l'associem a les paraules ja que identifiquem la realitat (o si més no el que percebem d'ella) amb una paraula.
ResponEliminaNingú pot saber si el que pensa que és veritat és el que realment ens indica la realitat ja que com ha dit en Martí és subjectiva. Si cadascú percep una visió diferent del món i té una idea diferent de veritat, podem saber alguna cosa realment? Jo crec que la única cosa que podem saber realment són les que adquirim per nosaltres mateixos, sense influencies de coneixements externs (i tot i així són coneixements que tan sols són vàlids per a tu).
Hi ha gent que creu que la única veritat que existeix és la del llenguatge ja que és innegable que associem paraules arbitràries als coneixements que adquirim, però, si cada persona percep realitats diferents, les paraules també adquireixen una arbitrarietat subjectiva, per tant, el llenguatge és igual per a tothom? Com a conclusió podem extreure que la veritat és veritable únicament i exclusivament quan es percep per una sola persona.
A partir d'aquest punt s'han creat teories que pretenen ajuntar tots els punts de vista per crear una veritat unificada i consensuada (teoria consensual) però les respostes que proposa aquesta teoria tampoc són pures ja que poden englobar tots els punts de vista i, per tant, qualsevol cosa pot ser vertadera
M'agradaria citar una frase del filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900) que parla sobre la veritat i el coneixement:
ResponElimina"A lomos de todos las paradojas se cabalga hacia todas las verdades."
Amb aquesta frase, Nietzsche pretén reflectir que sol es pot saber la veritat si es poden saber tots els punts de vista i coneixements. En saber tot i cadascun d'aquests coneixements es poden eliminar, segons la teoria de la coherència, les que no tinguin lògica o siguin contradictòries (les paradoxes). Sol sabent quines són més racionals podem saber quina s'adapta millor a la nostra percepció de la realitat i , per tant, quina idea podem nombrar TEMPORALMENT com a veritat. (la veritat pura, final i absoluta no es pot conèixer i, per tant, la veritat és dinàmica i està sotmesa al canvi).