Partint de la base que podem conèixer,
és possible conèixer la teva pròpia persona?
Generalment la gent pensa que sap com és i que sap com pensarà o actuarà,
però, és realment així? També hi ha gent que creu que la idea més equivocada
que té cada persona és la d'ell mateix. Això es deu a que cadascú, amb les
seves pròpies experiències, idees, sentiments i percepcions sensibles ; es crea
la seva personalitat que el faran actuar d'una manera determinada. A la vegada
que es crea aquesta personalitat, nosaltres la reproduïm en el nostre cervell
per intentar crear-nos la nostra pròpia imatge. Tot i això no crec que aquesta
idea ens doni un coneixement total de la persona ja que sol podrem fer
prediccions del nostre comportament en base a les experiències passades, però,
i si la situació futura canvia? En aquest cas ningú podrà determinar la teva
reacció ja que serà completament nova per tu. Les noves idees que adquirim en
cada nou factor que ens afecta directament o indirectament modifiquen la nostra
personalitat, per tant, si estem submisos al constant problema del canvi, podem conèixer-nos
realment? Personalment, sol crec que podem intuir de manera molt general les nostres tendències davant certs estímuls.
Si tot canvia, tu canvies i la teva personalitat també. La veritat i el coneixement de la teva persona són dinàmiques.
ResponEliminaM’agrada molt que hagis escollit aquest tema, és molt interessant.
ResponElimina"Gnosti te auton" que vol dir coneix-te a tu mateix . Aquestes paraules estaven gravades sobre l’entrada del temple de Apol•lo a Delfos,els antica Grecs, ja eren concsients de la importància de l'auto coneixement per ser feliç.
Coneix-te a tu mateix, per saber els teus valors i mancances, de manera que puguis potenciar-los i alhora reconèixer els teus defectes per poder millorar. Per aconseguir tot això has de treballà l’auto observació, és a dir, actuar conscientment i no mecànicament alhora d’ afrontar la vida, d’aquesta manera podràs respondre als estímuls exteriors amb lucidesa.
Tal i com James Williams va afirmar, totes les persones tenen un sentiment d’autopercepció, és a dir, ens adonem de què existim d’una manera determinada. Això està estretament relacionat amb l’autoconcepte, la visió que té cada persona de si mateix. L’autoconcepte és un component imprescindible de l’autoestima.
ResponEliminaPer tenir una bona percepció de cadascun de nosaltres cal l’autobservació de com són els cinc pensaments o habilitats cognitives, assenyalats per Spivack i Shure:
-Pensament alternatiu: consisteix a determinar l’origen o la causa d’un problema.
-Pensament alternatiu: consisteix en poder determinar el major nombre de solucions per un problema.
-Pensament conseqüència: és la capacitat de preveure quines conseqüències tindran els nostres actes.
-Pensament de perspectiva: és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre. Aquest concepte dóna lloc a l’empatia i a l’amor entre dues persones, per tant és el que ens fa ser éssers humans.
-Pensament mitjans-fi: consisteix en fixar-se uns objectius i organitzar els mitjans que es faran servir per complir-los.
Per tenir l’autoconeixement adequat cal conèixer com són i com estan desenvolupats aquests cinc pensaments.
Corroboro la idea de què coneixe's a un mateix totalment és molt difícil, i per moltes persones es pot presentar com un afany impossible. A més del problema del canvi constant, un altre impediment que se'ns presenta és l'inconscient. Com ja vam parlar a classe, abans es creia que la majoria de les nostres accions i decisions les feiem o preniem de manera conscient, i la funció de l'inconscient es limitava a petits automatismes de la vida quotidiana, com podria ser caminar, parpellejar cada certs segons o mastegar quan mengem.
ResponEliminaPerò una estudis recents van demostrar que aquesta idea era equivocada, i que l'inconscient ens controlava molt més del que creiem. La majoria de les nostres accions són automatismes, i moltes decisions que prenem les fa el inconscient, tot i que nosaltres creiem que ho fem de manera conscient per què ràpidament els hi trobem una explicació lògica convincent per nosaltres mateixos. Per tant, si estem controlats majoritariament per l'inconscient, una part tan inòspita i desconeguda del nostre cervell, fins a quin punt ens podem conèixer realment?