Diferents visions de la política

La visió política segons Aristòtil.

Aristòtil va dir que el ésser humà és un animal polític, segons ell la família i el poble cobreixen les necessitats vitals inferiors com menjar, l’educació dels fills , el matrimoni, etc. Però només l’Estat és capaç d’organitzar la comunitat humana.

Aristòtil menciona tres maneres de governar:

-Monarquia: que significa que només hi ha un cap d’estat, per que aquesta manera de governar funcioni s’ha d’evitar que evolucioni cap a la tirania.

-Aristocràcia: quan hi ha un grup major o menor de caps d’Estat, s’ha de procurar no caure en una oligarquia( successió passa a un grup sense les qualitats ètiques i de direcció necessàries).

-Democràcia: govern de la multitud

 La visió política segons Jean-Jacques Rousseau.

Rousseau a través del seu contracte social va crear una nova política, basada en la voluntat general i en el poble. Exposa que la única manera de governar és mitjançant la República, on tot el poble legisli independentment de la forma de govern, ja sigui monarquia o aristocràcia no ha de afectar a la legitimitat de l’Estat.

Biografia: Al-Kindi

Al-Kindi va néixer i es va criar a Kufa al segle IX dC. Aquest va ser sens dubte el millor lloc on es podia haver educat, per què Kufa era el centre de la cultura i aprenentatge àrab en aquells temps.

El seu pare va ser governador de Kufa, després d’haver-ho estat el seu avi. Eren descendents de la tribu Reial Kindah que s’havia originat al sud d’Aràbia i que havia tingut una gran influencia als segles V i VI, però que havia perdut la seva prominència. Tot i així, els seus descendents continuaven ocupant llocs destacats de la cort en els temps de Al-Kindi.

Va acabar els seus estudis a Bagdad, on va cridar l’atenció del califa al-Ma’mun per la seva erudició. Al-Ma’mun va fundar una acadèmia anomenada Casa de la Saviesa, on obres científiques i filosòfiques gregues eren traduïdes. Al-Kindi va treballar allà traduint principalment manuscrits científics, que després passaven a formar part d’una gran biblioteca.

Al-Ma’mun va morir i va ser succeït per altres califes, amb els quals Al-Kindi no es portava tan bé, es diu que per opinions religioses o rivalitats internes. Per culpa dels germans Banu Musa, el califa va manar fer-li una pallissa a Al-Kindi, i li va donar la seva biblioteca als germans.

Va ser conegut principalment com a filòsof, però també era matemàtic i científic. La seva gent el considerava el primer filòsof de pura sang aràbiga “únic entre els seus contemporanis en el coneixement de científics antics, abraçant la lògica, la filosofia, la geometria, les matemàtiques, la música i l’astrologia”.

Ell considerava que la recerca de la filosofia era perfectament compatible amb l’Islam ortodox, del qual era devot.

Aristòteles, Plató, Porfiri i Procle van ser les seves majors influències gregues. Va escriure obres sobre aritmètica (nombres indis, l’harmonia dels nombres, línies i multiplicació amb nombres, quantitats relatives, la mesura del temps i la proporció, procediments numèrics), i també sobre el temps i l’espai, els quals considerava finits. En geometria va tractar la teoria dels paral·lels, investigant la possibilitat d’exhibir línies sobre el pla que no eren ni paral·leles ni secants, i també va fer estudis sobre l’òptica.

Al-Kindi deia:

“es bo que recordem allò que els antics van dir, i ens esforcem per aprofundir i arribar més lluny en tots aquells temes on no van dir-ho tot”.

Julia Sáez Calabuig.

La filosofia com a racionalitat pràctica

El següent esquema mostra un resum de tot allò relacionat amb l'acció que hem treballat a classe:

Estadis morals de Kohlberg

El filòsof Kohlberg va estudiar la manera de raonar de les persones  i  va concloure que la nostra consciència moral passa per una evolució, és a dir, que madura. Per tant, ell va dividir les fases de l’evolució de la consciencia en tres nivells, i aquests nivells en estadis.

El primer nivell s’anomena nivell preconvencional i hi pertanyen els infants.

Només respecten les normes atenent a les conseqüències. Ho fan per por al càstig o bé, per rebre un premi. Però no són conscients de què les normes estan pel bon funcionament social.

Aquest nivell es divideix en dos estadis. El primer, anomenat “obediència i por al càstig”, parla de l’heteronomia, els agents externs determinen què és bo i què no, en aquest cas, els agents són els pares. El segon estadi, anomenat “afavorir els propis interessos”, es basa en l’egoisme. Un nen només seguirà les normes si aquestes el beneficien.

El segon nivell és el convencional i hi pertany la majoria de la població adulta.

Són les persones que estan en un grup d’amics i volen donar bones impressions. Aquest nivell es divideix en dos estadis més:

El primer s’anomena “expectatives interpersonals”, en el qual fer el correcte significa fer el que consideraran bo els altres. En aquest estadi ens mou el desig de ser acceptats. El segon estadi anomenat “normes socials establertes”, on fer el correcte significa complir les normes establertes socialment per tal de construir un bé comú.

El tercer nivell és el postconvincional.

Es basa en l’acceptació dels principis morals generals. El primer estadi es diu “drets prioritaris i contracte social” on es reconeix que a més de la pròpia família i el grup d’amics, és molt important que tots els essers humans tinguin dret a la vida i a la llibertat.

El segon estadi anomenat “principis ètics i universals” és on es prèn consciència d’aquests principis. Aquests principis han de tenir prioritat sobre les obligacions legals. La frase de Gandhi -Fer a l’altre el que vull per mi- és un clar exemple d’aquest estadi, ja que aquesta frase atén als principis ètics com el de la dignitat o el de la igualtat. En aquest estadi hi estan només les persones que viuen profundament la moralitat.

Kohlberg va dir que el desenvolupament moral es produeix passant progressivament per cada nivell i cada estadi. Mai es pot saltar del primer estadi al tercer, sense haver passat pel segon, o bé del tercer tornar al segon. No es pot anar enrere, la nostra consciència sempre és progressiva.

Ana Serra.